AVUI SÍ! Proposta pedagògica per treballar l’educació afectiva sexual des d’una perspectiva feminist

DE QUÈ PARLEM?

Com a agents educatius ens proposem incloure una educació afectiva sexual real a les escoles, que vagi més enllà dels discursos políticament correctes. Per aconseguir això, cal aprofundir en els imaginaris col·lectius dels infants i joves; generar espais on es pugui parlar de manera còmoda i sense embuts de les alternatives al sistema cisheteropatriarcal, de diferents formes d’expressar-se, sentir i sentir-se. Oferint una perspectiva oberta sobre les diferents formes de relacionar-nos, sent conscients del punt de vista des del que ho fem.

DES DE QUINA PERSPECTIVA HO ENCAREM?

Sens dubte, aquesta proposta educativa ha de passar per una mirada feminista i de diversitats sexuals i de gènere. Com que a la societat occidental se’ns presenta la sexualitat bàsicament des d’una perspectiva heteronormativa, cal visibilitzar i donar valor a la gran quantitat d’orientacions i pràctiques sexuals que s’allunyen de la norma (una norma que ens encasella, ens aliena i ens oprimeix). És important posar al centre les orientacions afectives sexuals no heterosexuals i les identitats de gènere no normatives, perquè el que no anomenem no existeix. Per això, ens ajuda parlar de la diversitat sexual i de gènere que inclou l’heterosexualitat com una possibilitat més i no com la norma i tot allò LGTBIQ+ com l’excepció.

Apostar per una educació afectiva sexual a partir d’una mirada feminista i LGTBIQ+ també comporta allunyar-nos de la mirada fal·locèntrica i genitalista que encara ara impera. Posar sobre la taula pràctiques que vagin més enllà de la penetració (d’un penis a una vagina) i fer protagonistes la diversitat de cossos, desitjos i plaers.

Finalment, creiem important entendre la sexualitat més enllà del sexe, posant les cures al centre i les necessitats de cada persona; donant-li el valor que li pertoca en cada moment, no el que la societat li ha atorgat, que és molt i que funciona a partir de les pressions socials i els clixés.

I A PARTIR D’AQUÍ, QUÈ FEM?

Us proposem treballar tema difícil, però molt necessari, el proposem perquè sabem que és un tema clau des de primer a quart d’ESO. Us imagineu quin és? La mal anomenada “primera vegada”. Us proposem fer-ho en una dinàmica grupal en la qual es llegirà una història d’una noia -> Clica aquí per descarregar-la! Després de la lectura, es demanarà a la classe que es divideixi en grups i que cada persona pensi una o més frases per preguntar a la resta de la classe. Un cop es tinguin totes les frases, es posaran en fila índia i una portaveu de cada grup llegirà una de les seves frases. Aquí us deixem alguns exemples que podrien sortir i propostes de reflexions per dinamitzar el debat:

És important conèixer el propi cos per a gaudir de les relacions sexuals amb altres
Reflexions: com més coneguem el nostre cos i què ens dona plaer, més fàcil ens serà comunicar-ho a les persones amb qui tinguem relacions i gaudir-ne. Hi ha tantes maneres de tenir relacions sexuals, com persones al món, així que és important que cada persona descobreixi la seva, sortint del model fal·locèntric i genitalista que hem comentat.
Només hi ha una primera vegada
La idea de primera vegada relacionada amb la pèrdua de la “virginitat”, ha quedat, si més no, desfasada. En tant que, com hem dit, la sexualitat va molt més enllà del coit entre un home i una dona amb fins reproductius.
A més la idea de “primera vegada” comporta un conjunt de pressions molt grans, de manera que animem a trencar amb la definició clàssica de primera vegada i construir amb l’alumnat un nou enfocament on parlar de “primeres vegades” incloent el que elles i ells considerin que és sexe: la primera vegada que vaig sentir excitació, la primera vegada que em va acariciar una noia, la primera que vaig sentir-me atret per un noi, etcètera… i és que al final, cada relació sexual, fins i tot amb la mateixa persona, és diferent!
Ser la última de les amistats a tenir relacions sexuals amb altres és ser un/a “pringui”
Aquesta és una frase que escoltem sovint entre joves, va lligada a la idea de la “normalitat”, he de fer el que fa la resta per formar part i sentir que encaixo. Aquí és important que valorem que voler formar part dels grups ens fa sentir a gust i això és molt important, però fins a quin punt? Quines coses, malgrat la resta les faci, puc decidir no fer o prendre’m el meu temps?
Si la resta m’accepta perquè faig el que volen? Creieu que sinò, no m’acceptarien? Si fos així, quin tipus d’amistat és aquesta? Tinc l’opció de buscar altres grups on sentir-me amb més permís per fer el que vulgui?
Contribueixo jo a crear pressió de grup entorn a: si no lligues ets un/a prigui? Si lligues “massa” ets una guarra? Si ens aturem un moment, perquè a vegades generem pressió sense ser-ne conscients, quines conseqüències té per la resta que faci això? I per mi?

Al sentir-les, les persones de la fila hauran de decidir, a nivell personal, si hi estan a favor o bé en contra. Les persones que hi estan a favor es posaran a una banda de la classe i les que hi estan en contra a l’altra banda. Una vegada tothom s’hagi posicionat, es començarà el debat amb un seguit de preguntes orientatives:

Us ha costat triar el vostre lloc?
Per què hi estàs a favor/en contra?

Quan algú expliqui el seu posicionament, les altres persones poden canviar d’opinió i moure’s. D’aquesta manera i d’una forma dinàmica, creem un debat col·lectiu basat en qüestions i dubtes de l’alumnat sobre una història verídica. Aquesta, a més, aporta una mirada diferent que ens permet tenir en compte experiències afectivo-sexuals que van més enllà de l’heteronorma.

PER SEGUIR TREBALLANT?

Us adjuntem una altra història i les seves preguntes, aquesta vegada pel professorat d’anglès, ja que creiem necessari un treball transversal que ens permeti abordar aquestes temàtiques des de totes les assignatures possibles.
I d’altra banda us deixem l’enllaç de la nostra exposició fotogràfica sobre històries LGTBIQ+ que podeu descarregar A QUÍ!

I PER SABER-NE MÉS?

Si vols treballa aquest tema des de casa, pots llegir aquest post!
Sexo es una palabra divertida. Cory Silverberg i Fiona Smyth. Edicions Bellaterra (2019)
Tot el que necessites saber sobre sexualitat. Carolina Checa, Noemí Elvira, Anna Morero. Editorial Penguin Random House (2019)
Abrazar la diversidad. Propuestas para una educación libre de acoso homofóbico y transfóbico. José Ignacio Pichardo Galán. Edita: Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades (2015)
Trans*exualidades. Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos. Raquel (Lucas) Platero. Edicions Bellaterra (2014)