.png){kind=logo}
La campanya #itucomhofas? busca implicar la comunitat educativa en el procés d’apoderament dels infants i joves a partir d’una educació sexual feminista.
Es tracta d’un projecte dut a terme en col·laboració amb: La Filadora del Poblenou, La Lileta del Poblenou, CJAS (Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats), Aadas (Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment) i Mandràgores. Amb totes elles i amb la brillant tasca de la il·lustradora Nazareth dos Santos, hem creat aquesta campanya composada per 4 il·lustracions que responen a les temàtiques següents:
-
Educació sexual des del desig i el plaer.
-
Prevenció de les violències sexuals.
-
Educació sexual des del reconeixement de les diversitats i la crítica a la cisheteronorma.
-
Educació sexual comunitària.
Totes elles venen acompanyades de lemes que ens conviden a educar(nos) en una educació sexual apoderadora com a referents per als infants i joves. Es materialitza en diferents formats: cartells, díptics i enganxines que busquen fer arribar el missatge de la campanya als centres d’educació formal i no formal del territori català.
Conèixer, descobrir, experimentar i viure la sexualitat amb llibertat i respectant els ritmes de cadascuna hauria de ser un imperatiu en el dia a dia dels infants i joves. Per fer-ho, necessitem d’una educació sexual transformadora i inclusiva que convidi a reconèixer i qüestionar l’estructura patriarcal que ens limita i que fa d’aquesta sexualitat un tabú i un terreny sovint poc descobert; al mateix temps, aquesta educació ens ha de permetre anar més enllà de la cisheteronorma i ens ha de permetre experimentar i indagar en nous imaginaris i pràctiques diverses i dissidents basades en el respecte, l’empatia i el desig.
És per això que creiem imprescindible la prèvia sensibilització i coneixement de la temàtica per part dels agents educatius. De la mateixa manera, pretenem també un qüestionament propi dels imaginaris, creences, comportaments i actituds d’aquests que permeti desconstruir per tornar a construir, juntament amb els infants i joves, nous paradigmes basats en una sexualitat feminista per a totes.
PLAER I DESIG
Quan parlem de sexualitat, quasi de forma inconscient ens venen al cap algunes pràctiques que sembla que siguin les úniques vàlides i legítimes per arribar al plaer, posant al centre la penetració -penis i vagina- i les fel·lacions. D’aquesta manera, hem normalitzat una mirada fal·locèntrica i heteronormativa que dificulta obrir la mirada.
Aquest marc tan limitat que si no qüestionem com a referents, acaba definint com ha de ser el sexe, què hi ha d'haver i què ha de passar, ha portat també a considerar el plaer com un “luxe” restringit als homes, i sembla que les dones i les identitats dissidents només puguin expressar-la en espais molt íntims. Això dificulta moltíssim el desenvolupament de la sexualitat i que puguin gaudir-ne sense pors ni inseguretats.
Ampliar la mirada pel que fa al plaer i el desig, ens permet: concebre, nombrar i visibilitzar les múltiples maneres de viure’ls i sentir-los més enllà de les pràctiques sexuals normatives.
Per fer-ho, oferim una educació sexual als infants i joves que els convidi a explorar el plaer al seu ritme, més enllà dels protocols imposats, que experimentin i es relacionin a partir d’unes sexualitats amb possibilitats infinites que no es limitin als genitals, lliures de violències i basades en la comunicació, el descobriment i la diversió.
VIOLÈNCIES SEXUALS
Quan parlem de sexualitat, ens agrada pensar que aquesta es dona des del desig amb voluntat i consentiment en un entorn segur; quan això no és així, estem parlant de violències sexuals. Aquestes s’alimenten del abús de poder i la dominació sempre d’una manera unilateral i forçada que objectifica i anul·la a la persona contra la que s’exerceixen.
Com a referents, és important que sapiguem que les violències sexuals son una realitat dins de la nostra societat. Aquestes s’inclouen dins de les violències masclistes i prenen diferents formes com poden ser la cosificació de les dones; els comentaris sexuals no desitjats; l'assetjament al carrer, a l’espai laboral o l’entorn educatiu; el sexpreading i la sextorsió; l'abús i les agressions sexuals; l'exhibicionisme; l'stealthing, etc. A més, contràriament a l’imaginari que tenim, aquestes violències en la seva majoria, és donen en espais de confiança i de part de persones conegudes.
Per tot això entenem que els centres educatius i les famílies som clau per donar-hi resposta des de la informació i formació amb l’objectiu de deixar de reproduir-les, prevenir-les, visibilitzar-les, abordar-les i derivar-les o demanar el suport d'entitats especialitzades, des d’una perspectiva feminista.
DIVERSITATS
Vivim en una societat que ha establert normes binàries sobre com ha de ser la sexualitat en/entre les persones: quina ha de ser la seva identitat i expressió de gènere, els seus rols, la seva orientació afectiva-sexual, les seves pràctiques sexuals… posant límits al desenvolupament propi, i d’això se’n diu cisheteronormativitat.
Per tot, cal que treballem per a qüestionar aquest cistema i que eduquem per a què tota la diversitat de pràctiques, desitjos, expressions, identitats, orientacions i afectivitats siguin possibles i segures. Deixem de senyalar las personas que trenquen les normes de gènere i comencem a posar la mirada en la discriminació.
És també responsabilitat nostra acompanyar en aquesta sexualitat lliure de prejudicis, amb una educació afectiva i sexual sense tabús ni prejudicis. Una educació que vagi més enllà del binarisme tradicional imposat, valorant les riqueses de les diversitats sexuals i de gènere. Per això ens toca qüestionar la norma, transformar el gènere, transgredir el binarisme i trans*tocar l’educació.
EDUCACIÓ SEXUAL COMUNITÀRIA
Sovint no veiem com situar-nos, per parlar i educar entorn la sexualitat. Això fa que tinguem la tendència a passar-nos la responsabilitat entre unes i altres, a vegades entre l’escola i les famílies, o a vegades a pensar que només ho poden fer professionals especialitzades. Si entenem que sempre estem educant i, per tant que sempre estem transmetent valors des de tots els àmbits de la vida, l’educació sexual és una responsabilitat compartida. En la que podem i hem de cooperar per tal de teixir estratègies que ajudin a construir una educació integral feminista.
Entendre-ho des d’aquesta mirada ens permet obrir converses, en les que podem intercanviar informació, coneixement, en les que no tenim la necessitat de saber-ho tot, i on l’’experiència que aportem és important i valuosa, tant la nostra com la seva. I és que infants i joves estan aprenent, però nosaltres, tot i estar en el rol d’educar, també. Comprendre que la sexualitat és transversal, adaptada a l’edat i al context, que està vinculada amb l’autoconcepte, en reconèixer-nos i donar espai al que sentim i pensem. amb la relació que tenim amb el nostre cos, en aprendre a analitzar situacions, a desenvolupar una perspectiva crítica de les desigualtats, a sentir i tenir autonomia per prendre decisions, amb valors, habilitats socials, intel·ligència emocional..en definitiva amb un llarg etcétera que ens dona idea de la complexitat de les nostres vides..
Oferir espais de diàlegs és també estar obertes a altres necessitats, que pot ser que siguin les nostres o les que a nosaltres ens agradarien. Té a veure amb generar espais d’escolta receptiva, curiositat i debat sobre el que passa a l’entorn, el que vivim, el que veiem a les sèries, a les notícies… Això ens permet crear coneixement significatiu i comunitari. Aquesta és una educació transversal, adaptada a l’edat i context, que es desenvolupa al llarg de tota la vida. Que se situï en diferents marcs educatius: el de la salut, el de la igualtat, el de l’afectivitat i els vincles i sobretot el del plaer. En definitiva, una educació sexual per la vida.