VISIBILITAT LÈSBICA SÍ, QÜESTIONAMENT DEL PATRIARCAT, TAMBÉ!
El 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica, és i seguirà essent necessari, mentre es doni la presumpció d’heterosexualitat: “tothom és heterosexual a no ser que es demostri el contrari”.
Aquesta diada es va crear el 2008 a l’Estat Espanyol, per demanar més visibilitat de lesbianes a l’àmbit públic. -> I PER QUÈ VISIBILITAT, en concret? Doncs perquè la invisibilitat és una forma de discriminació específica amb què ens trobem les lesbianes (i altres col·lectius), que té un gran impacte ja que allò que no es es veu ni es reconeix, no existeix ni ens ho podem imaginar. Com assenyala Ochy Curiel, “el dret a existència no és incondicional”, establint un sistema de jerarquies on el TOP és una ciutadania modèlica, a la que se suposa que totes les persones hem d’aspirar. Una ciutadania que està protegida a través de lleis d’estrangeria i enmascarada d’un sistema que s’autoproclama progressista i civilitzat mentre que segueix sent profundament racista, brutalment capitalista i sagnantment masclista.
Aquesta invisibilitat, a la societat occidental té almenys una causa: EL PATRIARCAT, que distingeix entre dos úniques categories: dones i homes i associa una sèrie d’elements, valors, formes de ser, sentir i relacionar-se a cadascuna. Així, la sexualitat es presenta com un element central pels “homes”, però no per a les “dones” (ni per a altres identitats no cisgèneres) per a qui només adquireix rellevància si és compartida amb aquests. En aquest context ens declarem rebels d’aquestes categories i pressuposicions, contribuint a donar visibilitat a la sexualitat de i ENTRE les dones (trans* i cisgèneres), trencant amb el model sexual masclista i androcèntric imposat, que ens limita a TOTIS.
Ara bé, DES D’ON HO FEM?
Creiem que va més enllà d’una visibilització personal, perquè l’“armari” és una construcció del sistema cisheteropatriarcal, que ens tanca, que posa el terra, unes portes i un sostre, construeix aquest armari a través de pressuposicions, falta de referents diversos, mirades, una visió lineal de la història… Alhora que ens tanca, ens diu que és un sistema obert i que hauríem d’estar fora i orgulloses, sense reconeixement de la situació de discriminació i violència que implica.
A més, l’“armari” és una construcció blanca i colonial, que fragmenta les identitats, separant-les d’altres eixos indivisibilitzats com la racialització. Així doncs, més aviat hem de parlar de la RESPONSABILITAT COL·LECTIVA.
Qüestionem el mateix sistema cisheteropatriarcat, que és binari i racista, construït a Occident i exportat amb la colonització, establint unes categories de gènere, juntament amb el color de pell, com a barems d’allò que es considerava "civilitzat". Ens toca assenyalar el discurs políticament correcte i ens toca acabar amb l’homonacionalisme que a través de declarar-se “respectuós” amb el tema LGTBI, segueix amb unes polítiques bèl·liques i imperialistes.
Ens identifiquem com a LESBIANES per molts motius: pels desitjos, plaers i llaços potents que construïm amb altres dones i sens dubte, com a manera de posar en qüestió aquest sistema patriarcal, capitalista i racista, que destrueix la terra, els pobles que etiqueta de “no civilitzats”, construeix murs i fronteres dintre i fora de les persones, on cada vegada a occident, estem més fragmentades i individualitzades. USEM LA IDENTITAT LESBIANA DE MANERA ESTRATÈGICA, perquè posem en dubte les categories de gènere binàries, la mateixa idea de dona i d’home i perquè lluitem per poder viure en un món sense gèneres on, per tant, l’orientació afectiva i sexual deixarà de tenir sentit.
Però com hem anat comentant al llarg del text, encara estem molt lluny d’aquest horitzó: som llegides com a dones i rebem violències masclistes per això, som llegides com a lesbianes (i bisexuals) i rebem lesbifòbia per això. En aquest escenari, volem i seguirem nombrant-nos estratègicament com a lesbianes quan es pressuposi la nostra heterosexualitat.
Al mateix temps, la majoria de les treballadores d’Enruta’t no som racialitzades. I com a blanques, aquí som nosaltres que hem de ser conscients del nostre privilegi i nombrar-ho per desmuntar-lo i entendre com patriarcat, capitalisme i racisme són un únic sistema i generen violències múltiples i interseccionades.
En definitiva, per aquest 26 d’abril (i cada dia!) seguim creant espais col·lectius creatius, on ens puguem relacionar afectiva i sexualment de maneres més lliures, autèntiques i VIVIBLES. Deixant de pressuposar l’heterosexualitat i desmuntem el sistema patriarcal, racista i capitalista que genera violències LGTBIfòbiques i moltes més!
