5 propostes per fer front a les violències sexuals des de casa

Aquest article ha estat publicat al diari ARA, el podeu trobar aquí.

Si l’educació afectiva i sexual és l’assignatura pendent, enfocar-la des d’una perspectiva feminista que atengui la prevenció de les violències sexuals n’és un repte capdal.

En aquest article us compartim algunes de les reflexions i aprenentatges recollits al llarg dels més de 10 anys de trajectòria fent tallers amb joves i les seves famílies. Abans d’endinsar-nos-hi de ple, volem deixar clar que avui ens centrarem en elles, en les filles, però que som molt conscients de la necessitat d’interpel·lar-los a ells a l’hora de prevenir i fer front a aquestes i a totes les violències masclistes. No patiu, hi haurà segona part!

Segurament si estem llegint aquest article, ja hem donat més d’un tomb a la importància d’una educació afectiva i sexual feminista. Un dels temes que apareix de forma recurrent als tallers que fem amb famílies amb fills i filles adolescents i joves, és com incloem la prevenció de les violències sexuals. Com ho fem més enllà del “no és no”, que és necessari però també insuficient. Entre les idees que comparteixen trobem: el fet de mostrar-nos disponibles si en volen parlar, oferir-los espais de confiança, facilita’ls-hi informació i serveis, donar-los missatges sensibilitzadors, etc. Felicitem-nos per tot això i agafem-nos-ho amb calma i convençudes que no comencem de zero.

Com concebem les violències sexuals?

Quan ens proposem fer un acompanyament cuidat en casos de violència sexual, hem de tenir clar i poder entendre, tot i la duresa que implica, que les violències sexuals són un continuum. Això vol dir que abarquen tot tipus d’interacció sexual sense consentiment i per tant, que ens toca ampliar la mirada. I és que sovint i de manera més o menys inconscient, relacionem la violència sexual únicament amb unes pràctiques no consentides molt concretes, basades sobretot en el coit. Quan limitem aquesta visió, el que fem és jerarquitzar i donar més importància a aquelles agressions que responen a aquest imaginari i per tant, és fàcil que donem menys pes o fins i tot que arribem a banalitzar altres pràctiques no desitjades que poden ser igual de violentes o poden generar també molt malestar.

Atenció amb els dobles missatges

Per tot això, si bé és important fer arribar a les joves la importància de saber escoltar i respectar les seves necessitats, desitjos i plaers, també ho és fer-los saber que si en algun moment aquest procés d’escolta o poder posar límits no és possible, també hi serem. També els brindarem aquest espai de comoditat, seguretat i intimitat. I és que moltes famílies ens expliquen la insistència amb què llencen alguns missatges a les seves filles: “no és no”, “no facis res que no vulguis fer”, “pots parar en qualsevol moment”, etc. I això evidentment, és irremissible, però al mateix temps darrera d’aquestes frases s’amaga un doble missatge que sovint se’ns escapa: quan diem a les nostres filles que han de saber posar els seus propis límits i empoderar-se a partir d’aquests, obrim la porta a què, si algun dia no poden o no saben fer-ho, no estiguin a gust explicant-nos-ho. D’aquesta manera, de forma inconscient, dipositem en elles una responsabilitat que no els pertoca: la de no decebre’ns o fer-nos mal.

On posem el focus?

Dit això, si la jove et comparteix que ha patit una agressió sexual és important tenir clar que aquesta violència mai vindrà donada per la seva falta de confiança o pel fet de no haver sabut posar límits clars en un moment determinat. El pes d’aquesta ha de recaure sempre en qui l’ha exercit, i mai en el com ha respost ella. Per tot això és important reconèixer que aquests processos probablement -i malauradament- ens són familiars pel fet de viure en un sistema patriarcal, i això ens fa entendre que es tracta d’una problemàtica social i no individual. I quan els temes no s’aborden a nivell estructural, en paguem les conseqüències a nivell individual. Per això cal que posem el focus en no responsabilitzar-la, sinò acompanyar-la des d’una mirada respectuosa. I seguir els passos que ella decideixi sabent que no necessariament –i bastant probablement- seran els que nosaltres seguiríem. Però ens toca deixar-li a ella un lloc central, un lloc de reconeixement on estar presents des del suport, des d’un segon pla.

Ser-hi quan i com necessiti

Aquesta reflexió ens porta a comprometre’ns a acompanyar atenent sempre l’impacte que la violència genera en la jove, independentment del que creiem que “hauria” de provocar. Cal que tinguem clar doncs, que nosaltres estem allà per acollir, acompanyar i legitimar tots els seus malestars, donant valor al que sent. Per això us proposem que doneu l’espai i la confiança a les vostres filles per poder-vos explicar el que han viscut -sigui des de l’empoderament, des de la impotència o des de tants altres llocs- per tal de buidar la indignació, la tristesa o el que necessitin treure, però sempre sense ni tan sols vorejar la culpa.

Davant la ràbia que ens pot generar i la dificultat que comporta escoltar això com a famílies, nosaltres també hem de poder trobar espais on compartir el nostre malestar, impotència, culpa… en definitiva, trobar el nostre suport recorrent a les nostres amistats o persones properes. Això, us ho assegurem, ens permetrà estar més preparades per ser un bon suport per elles.

A partir d’aquí i un cop ho hem parlat amb ella, hem de tenir clara la importància de no fer cap pas sense que la jove hi estigui d’acord. Ens toca escoltar els seus motius i necessitats abans de fer qualsevol pas; la nostra filla, a menys que ens expliciti el contrari, té plena capacitat de decisió i nosaltres l’estem acompanyant en aquest procés. El següent pas, tal com hem comentat més amunt, és no minimitzar ni relativitzar l’agressió. Com ja sabem, aquesta depén sempre de la percepció de la persona que la rep.

Suport per sanar

I des d’aquest ser-hi atenent el que la nostra filla necessita, anem avançant en aquest procés que ha d’acabar sent sobretot, reparador per ella. Per tot això però, també volem fer-vos arribar un missatge de serenor, i és que a l’hora d’acompanyar una situació com aquesta, és important preguntar-nos si la nostra situació o moment vital ens permet fer-ho. Potser ens queda gran i necessitem suport -ja sigui d’altres membres de la família o bé d’una professional-. Sigui com sigui, us encoratgem a demanar ajuda si ho necessiteu i a no carregar-vos més del que podeu. I és que aquestes violències poden ser molt debastadores, però també és possible sanar-les.