Juguem a metges? Jocs i genitals a la infància
Als tallers d’educació sexual amb famílies sovint surt la pregunta: Què fem quan les criatures es posen a jugar amb jocs que involucren els genitals?
Aquesta pregunta sorgeix perquè és comú trobar-se amb situacions on les criatures estan jugant, per exemple a metges, i s’exploren els genitals. També és comú no tenir clar com respondre. Perquè sabem que el silenci genera desinformació, en aquest article, us proposem algunes estratègies per crear espais còmodes i oberts tant per vosaltres, com per les criatures.
Per començar, us compartim algunes de les inseguretats que sorgeixen als tallers davant d’aquestes situacions. Per un costat, el tabú i vergonya que envolten les sexualitats, encara actualment, pot fer que ens sentim incòmodes a l’hora de parlar-ne. A això, s’hi suma l’educastració rebuda a la infància i ens porta a l’absència de models, ni paràmetres de referència sobre com abordar-ho. Així mateix, les pròpies experiències traumàtiques en faltes de reconeixement o consentiment, poden despertar pors que dificultin poder abordar la situació des d’un lloc de confiança.
Anem a veure alguns elements claus, ja que com a famílies i persones educadores ens mereixem sentir-nos segures i capaces d’acompanyar a les criatures quan es toquen, i s’exploren els genitals en jocs compartits.
En primer lloc, ens pot relaxar saber que és comú i sa en el desenvolupament sexual sentir curiositat pels propis genitals i els d’altres. Això no implica res més que tenir curiositat. Aquest interès és el que anomenem autoconeixement corporal, que a vegades des de la mirada adulta pot espantar per interpretar-ho com a sexual. Tenir clar que aquest interès forma part del creixement ens pot fer respondre des d’un lloc de calma i receptivitat, més que de por o vergonya.
En segon lloc, ens recorda la importància del plaer i el desig i d’introduir-los i tenir-los en compte com a part integral de la vida abans que es tractin situacions sexuals. Parleu de les coses que els i les emocionen? De les experiències que gaudeixen? Dels moments que més els agraden del dia? Podeu fer preguntes que animin a parlar sobre quan se senten més a gust i quan menys, i que puguin pensar en situacions, en persones, en llocs... Pot semblar obvi, però tenir present i registrar el que ens genera benestar i malestar és clau per poder, des de l’infància i a totes les edats, gaudir de la sexualitat i de la vida. amés a més, és un suport necessari, -tot i que a vegades no suficient- de poder posar límits.
En tercer lloc, per establir espais més segurs, cal considerar entre qui es juga. Un aspecte important és que el joc es doni entre “iguals”, fet que habitualment es considera quan no hi ha més de tres anys de diferència entre les criatures. Quan aquesta és més gran considerem que els moments evolutius i experiències són diferents, i això pot facilitar situacions de vulnerabilitat i desigualtat. Cal dir també que aquest criteri inclou a germans i familiars.
Per seguir procurant la seguretat, aquests jocs també ens obren la porta a poder parlar de temes tan valuosos com la cura del cos. Cada família ha de trobar les seves maneres en funció de la situació, però aquí us en donem alguns exemples “a les parts íntimes del cos, com la vulva o l’anus, et pots tocar amb els dits (i les ungles talladetes) però no t’hi pots ficar res extern”, “si us toqueu els genitals, cal rentar les mans abans i després”.
En quart lloc, parlar de manera clara, propera i, quan cal, redireccionar suaument ens pot ser molt útil. Per exemple “La vulva/penis/genitals intersex son una zona molt sensible. Està bé tenir curiositat i per tant podem mirar un llibre que parla del cos i aprendre’n moltes coses”, “veig que t’estàs fregant amb el coixí, segur que deus estar ben a gust, t’explico que per la propera això ho pots fer sempre que vulguis al teu quarto, però no ho fem al menjador ni amb altres persones pel voltant”.
En cinquè lloc, buscar la manera en què ens sentim còmodes totes les persones, és a dir tant les adultes com les criatures. Veure en què som flexibles i en què volem marcar límits és fonamental. Us compartim alguns exemples que poden variar en funció dels criteris familiars “si aneu a jugar a metges vull que deixeu la porta oberta, que sapigueu que aniré venint de tant en tant”, “per jugar a tocar-vos parts íntimes, sabeu que heu de demanar permís”. En aquesta línia un element a tenir en compte, és assegurar-se que totes les criatures que juguen estan a gust “abans d’anar a jugar a metges o el que vulgueu, expliqueu-me com sabeu que tothom s’ho està passant bé?”.
En darrer lloc, ressaltar que són moltes les situacions quotidianes en les que podem oferir espais còmodes i acompanyar els interessos de les criatures. Així mateix, és molt probable que aquestes situacions no només siguin una oportunitat d’aprenentatge a la infància, també ho siguin per nosaltres.
Per oferir una educació sexual satisfactoria, si tenim dubtes sobre com respondre, ens pot ajudar fer-nos la següent pregunta: Com els estem preparant per una bona relació amb el cos, una sexualitat desitjada i plaent, generant contextos de bon tracte, segurs i consentits?
