top of page

Juguem a metges? Jocs i genitals a la infància


[Article publicat a: Revista Graó]


Als tallers d’educació sexual amb famílies sovint surt la pregunta: Què fem quan les criatures es posen a jugar amb jocs que involucren els genitals?


Aquesta pregunta sorgeix perquè és comú trobar-se amb situacions on les criatures estan jugant, per exemple a metges, i s’exploren els genitals. També és comú no tenir clar com respondre. Perquè sabem que el silenci genera desinformació, en aquest article, us proposem algunes estratègies per crear espais còmodes i oberts tant per vosaltres, com per les criatures.


Per començar, us compartim algunes de les inseguretats que sorgeixen als tallers davant d’aquestes situacions. Per un costat, el tabú i vergonya que envolten les sexualitats, encara actualment, pot fer que ens sentim incòmodes a l’hora de parlar-ne. A això, s’hi suma l’educastració rebuda a la infància i ens porta a l’absència de models, ni paràmetres de referència sobre com abordar-ho. Així mateix, les pròpies experiències traumàtiques en faltes de reconeixement o consentiment, poden despertar pors que dificultin poder abordar la situació des d’un lloc de confiança.


Anem a veure alguns elements claus, ja que com a famílies i persones educadores ens mereixem sentir-nos segures i capaces d’acompanyar a les criatures quan es toquen, i s’exploren els genitals en jocs compartits.


En primer lloc, ens pot relaxar saber que és comú i sa en el desenvolupament sexual sentir curiositat pels propis genitals i els d’altres. Això no implica res més que tenir curiositat. Aquest interès és el que anomenem autoconeixement corporal, que a vegades des de la mirada adulta pot espantar per interpretar-ho com a sexual. Tenir clar que aquest interès forma part del creixement ens pot fer respondre des d’