On posem la mirada?: Acompanyament a alumnat LGBTI+ als centres educatius

[Article publicat a: Grao]

Som Enruta’t, una cooperativa especialitzada en la intervenció socioeducativa des d’una perspectiva feminista. Per un costat, realitzem tallers i formacions per a tota la comunitat educativa, per l’altre, oferim acompanyament i teràpia individual, de parella i familiar. Sovint ens fan la pregunta: «Podeu venir al centre, que tenim un alumne que està transitant?». I la nostra resposta és la següent: «Sí, hi podem venir, però no perquè un alumne estigui transitant, sinó perquè vivim en una societat transfòbica, i això no només concerneix les aules, sinó que conforma tota la nostra mirada». 

Així doncs, celebrem la persona o el centre que ens truca per demanar-nos suport, perquè això ens obre la porta a replantejar-nos certs paradigmes de manera col·lectiva. El primer de tots: poder veure que el problema no és la persona que transita, sinó l’entorn i la cultura trànsfobs, i que cal actuar en conseqüència.

El problema no és la persona que transita, sinó l’entorn i la cultura trànsfobs

Això porta a un plantejament central: si s’ha de fer formació al centre, qui l’ha de fer?

Parem-nos a pensar-hi un moment. Habitualment, ens trobem que la demanda de formació és per a la classe on acut aquesta persona en trànsit, per tant, malgrat que es faci amb bones intencions, el focus no està en el problema, és a dir, la transfòbia (o qualsevol desigualtat com ara el racisme, el masclisme, el capacitisme…), sinó en la persona o en el seu entorn proper.

A tot això hi hem d’afegir que, a vegades, per por d’incomodar o per la pròpia incomoditat que provoca parlar d’aquests temes, no hem preguntat a la persona per a qui volem organitzar la xerrada si vol que la fem, què necessita per ser tinguda en compte, si troba que és una oportunitat per a ella o si, per contra, s’hi pot sentir exposada o incòmoda. 

Per tant, si tornem a la pregunta inicial de qui ha de rebre aquesta formació, des d’una mirada feminista i sistèmica, entenem que començaríem pel professorat. No perquè hagi de ser expert en diversitats sexuals i de gènere, sinó perquè tingui uns coneixements bàsics i un espai de revisió de prejudicis o eines a l’abast, com també perquè estigui al dia dels protocols. Que gaudeixi d’una mínima formació que permeti que, com a centres i docents, puguem acompanyar i crear un ambient que previngui situacions LGTBIfòbiques. Massa sovint reproduïm una visió adultocèntrica segons la qual qui ha d’aprendre són els infants i el jovent, sense ser conscients de tot el que necessitem aprendre (i sobretot desaprendre) les persones adultes. 

Massa sovint reproduïm una visió adultocèntrica segons la qual qui ha d’aprendre són els infants i el jovent, sense ser conscients de tot el que necessitem aprendre (i sobretot desaprendre) les persones adultes

Un cop dirigim la mirada cap al professorat, trobem que hi ha molta diversitat dins dels claustres, i és central que l’opinió de tothom pugui ser escoltada, recollida i encaminada cap a visions més conjuntes i col·laboratives sobre com podem construir centres més amables i realment respectuosos amb tothom. Això esdevé possible a través d’aquestes converses i d’aquestes formacions. 

Tot seguit compartim amb vosaltres algunes de les estratègies principals que emergeixen gràcies a les converses mantingudes amb el professorat:

• Donar més reconeixement a la figura de COCOBE (Coordinador/a de Coeducació, Convivència i Benestar), que no sempre és una figura tan coneguda, i que es pugui fer més xarxa al seu voltant, perquè la funció de la convivència no pot quedar reduïda a una persona. 

• Disposar de persones de referència per parlar d’aquests temes i evitar silencis o la dispersió de la informació, perquè això genera confusió i no respecta el dret a la intimitat ni a la privacitat de les persones involucrades. 

• A vegades als centres ja s’estan duent a terme espais com ara les assemblees feministes, LGBTI+, antiracistes... En general funcionen molt bé, perquè permeten trobar-se entre iguals, a més, s’hi acudeix amb voluntat d’aprendre-hi, a diferència de com s’acudeix a classe. 

• I un llarg etcètera, que varia i en el qual aprofundim en funció del centre, tenint en compte les àrees de la imatge 1:

Imatge 1. Àrees d'incidència

En definitiva, la formació no esdevé una actuació limitada a la classe, sinó que ens permet revisar com estem com a centre i a nivell professional. En aquest cas, el focus és la transfòbia, però intentem que sigui una porta per incorporar-hi una mirada interseccional, per educar per unes sexualitats viscudes des del plaer, per unes relacions des del bon tracte, per la salut mental…

I en aquesta revisió, un aspecte que també ens toca treballar és què en pensem sobre què vol dir transitar. És un tema molt ampli, però sí que creiem que cal que abandonem posicions rígides (que, a més a més, impliquen actualment no respectar el marc legal que tenim) a posicions més obertes i flexibles. 

Compartim amb vosaltres unes quantes frases recollides durant algunes formacions (de professionals!):

→ «Fins que no tingui el nom canviat al DNI, jo l’anomeno com sempre»

→ «Tot això és una moda»

→ «Però s’ha operat ja o no?»→ «Ho fa per cridar l’atenció»

→ «Però, si vol ser un noi, que ho sigui de veritat»…

Davant l’imaginari que es desprèn de les anteriors frases, reproduïm a continuació la saviesa d’algunes activistes:

→ «Quanta quantitat de feminitat necessites per ser una dona? I per deixar de ser-ne?» (Beatriz Suárez).

→ «El racisme i l’homofòbia són condicions reals de la nostra vida aquí i ara. Insto cadascuna de les dones que se submergeixi en aquell lloc profund i que palpi el terror a la diferència. És la condició perquè el món personal i el món polític comencin a il·luminar les nostres decisions» (Audre Lorde).

→ «El moviment queer és anticonstitucional com una crítica a la normalització: no hem de tornar-nos normals per convertir-nos en persones legítimes» (Judith Butler).

→ «Vivim en sistemes binaris, en els quals un terme és considerat universal i l’altre és el particular. El masculí, el món heterosexual, representa el neutre, mentre que el femení, el món no heterosexual, és el terme diferenciat» (Adrianne Rich).

A més de recomanar-vos les lectures d’aquestes citacions (són molt inspiradores), ens serveixen a les formacions per caminar cap a ampliar la mirada i, col·lectivament, construir espais més habitables per a totes les persones.