Les violències masclistes també actuen en l’amor: reflexions i propostes per treballar les violències que es configuren en les nostres relacions.

25/11/2019

Avui, 25N, dia per l'eliminació de les violències masclistes vers les dones, som conscients i volem visibilitzar que aquestes es donen en tots els àmbits de les nostres vides més enllà de la parella: a la feina, amb les amistats, amb la família, a les institucions, als llocs d'oci, etc. Partint d'aquí però, la nostra petita reflexió apuntarà l'amor romàntic patriarcal com una de les causes d'aquestes violències, o fins i tot en tant que violència en sí. 

Cada dia identifiquem, nombrem i combatem moltes violències masclistes, sobretot aquelles que són més visibles i palpables. Però què passa amb totes les que, d’una forma més subtil, actuen en els nostres cossos, en els nostres desitjos, en les nostres relacions? Sembla que tot allò més íntim i privat és de sucre quan quan es tracta de detectar violències. Que les relacions afectivo-sexuals són una bombolla que no queda afectada pel context i l’estructura actual. Que allò que passa en les nostres relacions és personal i intransferible. 

Quan se’ns educa perquè això sigui així, se’ns educa per invisibilitzar les creences, conductes i comportaments que es generen i reprodueixen dins les nostres relacions i que, no ho oblidem, són aplaudits per un sistema patriarcal que encara ara impregna tots els àmbits de les nostres vides.

Seguint a les feministes radicals Carol Hanisch i Kate Millet doncs, que van popularitzar la frase: allò personal és polític, cal fer-nos conscients que els rols i dinàmiques que agafem dins les nostres relacions no sorgeixen del no res, no són independents de la societat masclista en la què vivim. També hi ha jerarquies, actituds tòxiques i violències subtils i no tant subtils que s’acaben normalitzant i per variar, són les dones les que les reben (i molts cops també les identitats que no encaixen amb la d’home cis-hetero).

 

Dit això, anem a veure què hi podem fer des de l’educació i com combatem el famós model d’amor romàntic patriarcal que s’amaga darrera d’aquestes idealitzacions. El fet que aquest model s’escapi de l’abast curricular de l’escola, no vol dir que aquesta no sigui necessària per acabar amb els pilars bàsics que el composen. Cal tenir clar que només a partir d’una coeducació transversal podem canviar les percepcions i expectatives dels infants i joves amb els que treballem. Que un apoderament de totes les persones –independentment del seu gènere –és necessari per a fer-les més lliures i autònomes en un món alienant, individualista i cada cop més exigent. Que cal desmuntar els pilars bàsics per tal de poder deconstruir, mica en mica, la nostra concepció d’amor i de relació. Sobretot aquella amb la qual estem educades les dones, aquella que situa l’amor romàntic patriarcal al centre de totes les converses, accions i expectatives. Toca anar incorporant i donant pes a altres àmbits vitals: amistats, família, feina, hobbies... per tal de configurar-nos més enllà de qui ens estima i de qui ho fa de manera incondicional. 

Per desmitificar aquesta esfera doncs, ens plantegem treballar des de les pròpies experiències de l’alumnat. Desmuntant mica en mica els mites que conformen les relacions i proposant i compartint alternatives que ens ajudin a construir noves relacions sanes lliures de rols enquistats i violències.

 

Tot seguit us deixem algunes propostes:

 

1. A favor i en contra: les persones dinamitzadores fan afirmacions relacionades amb els mites de l’amor romàntic. L’alumnat s’ha de situar a l’aula segons si està a favor o en contra d’aquestes afirmacions. A partir d’aquí, es crea un debat per tal de posar sobre la taula els imaginaris que rodegen cadascun dels mites. 

 

2. Role playing: a partir de la representació de situacions tòxiques que es donen dins la parella, animem a l’alumnat a que plantegin alternatives a aquestes, involucrant-les així, en cadascuna de les escenes.

 

3. Visualització de curts/vídeos: crear debat a partir de recursos audiovisuals és una bona manera d’implicar l’alumnat, ja que no s’exposen elles sinó que opinen sobre situacions que han vist i això molts cops fa que se sentin més lliures d’aportar i opinar. Tot seguit us deixem alguns vídeos que poden ser útils per identificar els rols que es reprodueixen dins les relacions afectivo-sexuals, visibilitzant el sistema patriarcal en el que vivim:

 

 

- Se acabó tu historia: petit monòleg creat a partir de referents Disney. Ajuda a reflexionar sobre els estereotips i imaginaris que se’ns inculquen des dels mitjans de comunicació, descobrint rols i actituds de submissió per part dels personatges femenins de Disney.

 

- No solo duelen los golpes: monòleg de la comunicadora i monologuista Pamela Palenciano. A partir de l’humor, retrata situacions i vivències pròpies en una relació tòxica que va tenir de jove. És molt amena i punyent, cosa que ajuda a que l’alumnat entri i empatitzi amb tot el que es va relatant.

 

- Este chico sufrió el machismo en sus carnes: en Pol ens explica el sistema sexe-gènere i quines implicacions ha tingut en la seva vida.

Please reload

Entrades destacades

I'm busy working on my blog posts. Watch this space!

Please reload

Entrades recents
Please reload

Arxiu
Please reload

Buscar por tags
Please reload

Segueix-nos
  • Negro Facebook Icono
  • Negro del icono de Instagram
  • Negro del icono de YouTube