El porno no ofereix educació sexual, ara bé, nosaltres sí?
[Article publicat a: Diari de l'Educació]
Claus pràctiques per una educació sexual des del reconeixement i no des de la por
Des del documental: “Generació porno” de TV3, les entitats i professionals que ens dediquem a l’educació sexual estem rebent moltes preguntes i demandes de tallers entorn al tema.
Des d’Enruta't, com a organització especialitzada en l’acompanyament familiar i en educació sexual, us compartim algunes reflexions i aprenentatges que hem anat recollint al llarg dels anys i que ens semblen útils per poder abordar l'educació sexual des de casa.
Comencem posant atenció en què aquest documental està atiant moltes pors a mares i pares. L'experiència ens diu que si les pors són les que guien l’educació sexual que els oferim des de casa, la resposta serà el rebuig a allò que els vulguem explicar (més del que ja és propi a l’adolescència). Cal que tinguem present que quan la por surt sense consciència ens pot portar a generar situacions d’estigma i vergonya, i a generar un discurs llunyà a la seva realitat i desconnectat de la vivència, tant seva com nostra.
Així doncs, com li donem la volta? Com seria acollir la nostra por, malestar i desconcert de manera responsable? I ja que hi som, sumar-hi una mica de curiositat i algunes dosis de vincle de confiança i honestedat? I aquí la pregunta que sorgeix és: Ja... però com ho fem? Sabent que no hi ha una resposta única i que cada família ha de trobar les seves pròpies maneres, perquè eduquem des de qui som, us compartim algunes frases que ens poden ajudar a obrir aquests espais de connexió i reflexió conjunta: